Actualitzat 27/11/2018
Dossier informatiu
Aquesta petita recopilació de dades, va dirigida a totes aquelles persones que havent llegit el llibre o tinguin la intenció de fer-ho, puguin amb les dades que exposem, veure l’abast del missatge del V.M. Rabolú i comprendre així la realitat de la situació global en què viu la nostra humanitat.
No pretenem substituir el contingut del llibre, tan sols aportem dades que han anat apareixent a la premsa durant els últims anys, especialment a partir del 1998, any en què va ser publicat. Totes les dades poden ser comprovats pels lectors, ja que han estat registrades en els mitjans de comunicació, havent-se escrit llibres i articles, que poden trovar-se avui dia a internet, en qualsevol idioma. En alguns casos aportem el text només en un idioma, però aquest text està editat en altres idiomes.
Donem informació extra referent als dos primers capítols del llibre. Del capítol “Els extraterrestres” aportarem menys dades ja que considerem que el tema, per la seva transcendència i la gran quantitat d’informació que comporta, queda a criteri dels lectors contrastar-la. Pel que fa als dos últims capítols, “La Mort” i el “Desdoblament Astral” no aportarem cap informació extra, ja que són els temes clau del llibre, on l’autor transmet el coneixement universal.
Seguint les orientacions en vida de l’autor, de no donar informació recolzant-nos en vídeos, ens abstindrem de donar enllaços a internet, quedant a criteri de cada persona el buscar la informació o no.
La informació que els proporcionem prové de referències històriques, que han estat exposades al llarg de la història per astrònoms, científics, vidents, profetes, referències esmentades en llibres sagrats de les religions, i fins i tot, referències orals de grans guies espirituals que han esmentat els fets que es descriuen en el llibre.
ACOSTAMENT D’UN GRAN COS CELESTE AL NOSTRE PLANETA
* L’astrònom Edward Emerson Barnard (1857-1923), descobreix un cos celeste de mida molt més gran que Júpiter, al qual li posa el seu nom, l’estrella Barnard 1 (de color vermell). En la seva descripció va deixar constatat que s’acosta al nostre planeta a gran velocitat.
* La NASA es funda en 1958, i entre els seus objectius de treball, destaca la colonització de l’Espai. Espera tenir bases permanents a Mart per al 2025. Òbviament aquest organisme té molta informació, però no fa públic tot el que sap sobre aquest planeta que s’acosta. Sí que hi ha dades filtrades als mitjans informatius, tant del planeta com del fenomen OVNI, que han estat realitzades per persones que han treballat per a l’organisme, tant de tècnics, científics, astrònoms, astronautes … Així i tot, a dia d’avui, la NASA no afirma res respecte a un planeta que s’acosta.
A l’octubre del 2018, La NASA ja reconeix que hi ha oxigen a Mart, però poc ¿?.
* El cèlebre científic xilè, Carlos Muñoz Ferrada (1909-2001), entre d’altres coses va donar a conèixer a l’opinió pública mundial que hi ha un gran cos celeste, molt més gran que Júpiter i que la seva trajectòria comporta un seriós perill per al nostre planeta, la qual va donar a conèixer com Barnard 1, confirmant el descobriment i conclusions Edward Emerson Barnard.
* Robert Dean, ex-sergent de l’exèrcit americà. Va estar destinat en diverses ambaixades europees (Paris) i al quarter general de l’OTAN a Brussel·les, on va poder conèixer pel lloc que va ocupar, l’ocultació d’informació molt qualificada referent a la Lluna (bases en concret), el fenomen OVNI i del planeta que s’acosta al qual diu Nibiru, la qual ha estat sistemàicament ocultada a l’opinió pública tant del seu país com de la resta d’aliats de l’OTAN. Actualment ja parla amb tot detall que la colonització de Mart obeeix a altres interessos.
* Els investigadors nord-americans Mike Brown i Konstantin Batygin, de l’Institut de Tecnologia de Califòrnia, a Pasadena (EUA), constaten juntament amb altres investigadors l’existència d’un gran cos celeste que s’acosta al nostre planeta, però en diuen Planeta X .
* Cal esmentar que són nombroses les referències aparegudes en els mitjans de comunicació – tant a la ràdio, televisió com a la premsa gràfica – en les quals s’esmenta un planeta X en els confins del sistema solar, arribant a publicar-se en algunes ocasions fotos seves.
Actualment segueixen sortint notícies relacionades amb el planeta que ens interessa, però que en tots els casos, la font de la qual procedeix no acaba de ser determinant, com ho van ser en el seu moment els casos de l’astrònom Barnard o de Carlos Muñoz Ferrada. Generalment els diferents treballs astronòmics realitzats, descriuen el planeta situant-lo a anys llum del nostre, o bé li canvien la forma, la mida o fins i tot la seva trajectòria. Però així mateix hem d’esmentar que en converses privades amb astrònoms i científics realitzades per nombrosos companys interessats en la difusió del missatge de V.M. Rabolú, aquests ens confirmen l’existència d’un gran planeta en els confins del sistema solar. D’una banda el silenci oficial, d’altra banda ho esmenten en privat. Creiem que la pressió de la NASA està darrere d’aquest silenci oficial, pressió que és exercida per mitjà dels governs. V.M. Rabolú, va esmentar en vida que l’acostament del planeta, era ja conegut per part de tots els governs del planeta.
DETERIORAMENT IMPARABLE DEL CLIMA
* V.M. Rabolú durant els anys noranta ens va deixar en nombroses conferències, detalls del procés de degradació del nostre planeta que si en aquests anys podíem considerar comentaris, avui ja són una realitat evident. En el seu petit gran llibre va tornar a insistir que el deteriorament global del clima i els desastres que l’acompanyen, es deu al mal realitzat per les nombroses proves nuclears, especialment les oceàniques. Donem la dada que s’han realitzat fins al moment, segons distants fonts, de 2100-2500 proves nuclears entre oficials i no confirmades, tant terrestres com oceàniques (una mica més de 300). V.M. Rabolú va insistir que totes aquestes proves, però especialment les oceàniques, han influït en el desplaçament de l’eix de la Terra i en el esquerdament del fons dels mars, per on el foc intern del planeta s’està escapant, escalfant l’aigua del mar a grans profunditats.
* Comentem també el fet que l’escalfament progressiu dels mars provoca el desglaç dels pols i el subsegüent trastorn de la vida en aquests llocs.
També es dóna el fenomen del esquerdament terrestre en diversos llocs d’Àfrica, en concret les fotos són de Sud-àfrica
* Referent al desplaçament de l’eix de la Terra, aquest fet és perceptible a simple vista a grans latituds, és a dir des de l’Àrtic i l’Antàrtic. Però és a l’Àrtic on els seus pobladors ancestrals, els innuit o esquimals ho han denunciat amb claredat. Aquests pobles es servien de la sortida del Sol entre les illes muntanyoses del Nord del Canadà, com a referència per orientar-se en l’Oceà Glacial Àrtic, però avui ja reconeixen que el Sol no surt pel mateix lloc. Aquest fet està documentat científicament.
***
* L’escalfament de l’aigua dels mars està constatat per la comunitat científica però no ho relacionen amb un esquerdament del fons del mar, donant els científics diferents teories al respecte. De moment la classe científica aparentment desconeix l’esquerdament del fons dels mars, que V.M. Rabolú situa a les valls de les dorsals oceàniques que recorren el llit dels oceans. Una dada ja a tenir en compte és que algú de l’actual administració nord-americana (dada del 2017) ha filtrat a la premsa abans de fer-se oficial, un document que és emès cada quatre anys pel govern dels EUA a l’Agència Internacional del Clima, organisme dependent de l’ONU. En aquest, els científics nord-americans reconeixen que l’aigua dels oceans s’està escalfant a grans profunditats. En els anteriors informes es reconeixia l’augment de la temperatura de l’aigua, però en aquest ja es confirma que és a grans profunditats.
***
* La contaminació influeix en el deteriorament global, però no és determinant com ens fan creure. Una conseqüència evident per a tothom, és que els huracans, tifons, ciclons, el que ara en diuen ciclogènesi explosives, les borrasques atlàntiques, les tempestes tropicals, les “gotes fredes” … són cada vegada més virulentes i duradores, per l’augment de la temperatura dels mars. Si una de les causes perquè es formi un huracà és l’aigua reescalfada per efecte del Sol, ara hem de unir-li a aquesta, l’aigua del mar cada vegada més calenta per l’efecte de l’escalfament a grans profunditats, que els corrents marins s’encarreguen de estendre per tots els mars.
* Des de l’any 2000, s’han batut rècords de temperatura globals any rere any, menys en un. Aquest any (2018) donem per fet que es tornaran a batre, a conseqüència de la terrible onada de calor patida en tot l’hemisferi nord del planeta. Dades: durant tot el mes de juliol a Sibèria, prop del Cercle Polar Àrtic, van estar a 40 graus de mitjana. El pic més alt de Suècia, situat en una glacera, va perdre 4m d’altura aquest estiu a causa de la calor, etc … A Espanya els banyistes de les platges cantàbriques i de Galícia es van sorprendre al trobar l’aigua molts més càlida del que és habitual, sent el normal que estigui freda fins i tot a l’estiu. A les costes de la Mediterrània la cosa ha estat pitjor.
* El 11-03-2011, va tenir lloc el terratrèmol i tsunami del Japó, que per les seves característiques ha estat dels més espectaculars de la història, sentint-se fins als gels de l’Oceà Antàrtic. Va ser de magnitud 9,2 en l’escala de Richter, influint en l’eix de la Terra, a més d’escurçar sensiblement la durada del dia. A part del gran nombre de víctimes mortals i les deixalles que va generar, va implicar la contaminació dels oceans per la ràdio activitat de la central nuclear de Fukushima,
en no poder els bombers i el personal tècnic controlar la temperatura del reactor durant setmanes, utilitzant indiscriminadament aigua del mar per refredar-lo constantment. Aquesta contaminació s’ha sentit en les costes dels EUA, Canadà i altres riberencs de l’Oceà Pacífic. Denunciat entre altres organitzacions, per Greenpeace i diversos governs.
* Els terratrèmols d’Haití (9 graus en l’escala de Richter) i el de l’Índic (també de 9 graus) amb el seu atroç tsunami, han influït en que l’eix de la Terra s’hagi desplaçat sensiblement. Qualsevol assaig atòmic realitzat en pous de formigó molt gruixuts encara que duri tres segons, provoca sacsejades sísmiques molt curtes però de l’ordre dels 9 graus en l’escala de Richter. Tinguin en compte el que hem esmentat anteriorment del gran nombre d’artefactes nuclears fets explotar des de la primera prova en 1945 a Arizona, EUA fins a les últimes explosions realitzades per Corea del Nord el 2017.
* Els huracans i els seus homòlegs, els ciclons i els tifons són cada vegada més freqüents i intensos, fet ja reconegut pels científics que estudien aquests fenòmens, donant-se fins al moment huracans qualificats fora de categoria com és el cas del “Hirma”, però no ha estat l’únic dels últims anys. Aquesta tardor la Península Ibèrica ja ha patit el flagell del primer huracà , el “Leslie”, que se sàpiga. Les Illes Canàries ja han viscut uns quants més.
ESTEM A LES PORTES D’UN CONFLICTE GLOBAL?
En els anys 90, V.M. Rabolú ens va advertir que ja la humanitat estava immersa en un conflicte global. En aquells anys va deixar dit que les causes del conflicte eren “control de mercats” (se sobreentén que és entre grans potències i els seus aliats per mantenir l’hegemonia econòmica) i el “control estratègic de la Lluna”, arribant a dir que el nostre satèl·lit era un punt de litigi entre potències per raons que mai s’han fet públiques i que estava sent dividit en zones d’influència entre aquestes. Parlem de que això passa en la seva cara oculta. Tinguem en compte la dada de que els transbordadors aeris com els Columbia, els Challenger … si aterren en tornar a La Terra, potser no poden aterrar a llocs de la Lluna condicionats a aquest efecte. Sempre en el seu costat ocult.
En els anys 90-91 va tenir lloc la 1ª Guerra del Golf (invasió de Kuwait), com a conseqüència del llarg conflicte entre lrak i Iran dels anys vuitanta. I a posteriori d’aquesta guerra la tensió amb l’Iran pel seu programa nuclear no ha parat de créixer. Tenint en compte que les causes d’un conflicte cal buscar-les en les conseqüències de l’anterior, ens adonarem que el Pròxim Orient és el punt més calent del planeta arran de la creació de l’estat d’Israel el 1948. A partir de 1998 (data de publicació del llibre), la tensió a la zona s’ha incrementat, molt especialment a partir del 2010, any d’inici de la Primavera Àrab; després a principis del 2011 comença la guerra de Síria. Té lloc la caiguda de Gaddafi a Líbia, la llarga guerra de l’Afganistan sense que ningú l’hagi guanyat fins al moment; el conflicte del Iemen, on s’han utilitzat bombes nuclears tàctiques o bombes de neutrons, fet no reconegut oficialment.
Hi ha sospites que va passar el mateix a la primera guerra del Golf i en la guerra de Síria, però això és molt difícil de demostrar donat el control que exerceixen les potències sobre les agències d’informació. LA VERITAT SEMPRE ÉS LA PRIMERA VÍCTIMA DE TOTES LES GUERRES. A tot això hem d’afegir la gran tensió entre Israel i l’Iran pel seu programa nuclear, que s’ha accentuat notablement des que Donald Trump va accedir a la presidència dels EUA. Tots aquests països de la zona més calenta del planeta no són grans potències econòmiques, però sí que són rics en fonts d’energies, molt necessàries per a altres grans potències que busquen el seu control.
* A partir de la caiguda del comunisme, la Xina inicia els grans canvis interns que condueixen al país al “capitalisme d’estat”, sota el control d’un partit únic. Les conseqüències a dia d’avui, són que el gegant asiàtic ja gairebé és la primera potència econòmica del món, reclamant mercats tant d’importació de matèries primeres com d’expansió on col·locar els seus productes. I com no, tenint en compte el que s’ha exposat al principi sobre La Lluna, reclama la seva parcel·la en el satèl·lit.
Actualment ja hi ha una guerra comercial entre EUA i un munt de països, però és amb la Xina on els interessos comercials són més intensos, ja que també xoquen interessos estratègics, econòmics, polítics i financers.
La història de la humanitat sempre ens ha mostrat que quan un poderós país està en el zenit del seu poder, un altre país comença a emergir amb força, per prendre-li el lloc. De les 16 vegades que això ha passat al llarg de la història, 14 han acabat en guerra oberta entre la potència hegemònica i l’aspirant a gran potència. Ve al cas recordar les paraules del gran militar i estadista Napoleó Bonaparte respecte a la Xina; concretament va dir: “El dia que la Xina desperti, el món tremolarà”. Avui podem dir que ja és realitat.
* Cal esmentar que Rússia ha recuperat el seu protagonisme internacional tot i que no és una gran potència econòmica, sí que ho és científica, militar, energètica i amb molt de pes en la carrera espacial. El xoc d’interessos en aquest camp amb els EUA és evident, tot i que de cara a l’opinió pública estiguin obligats a “entendre”, la tensió a l’Espai es transfereix aquí.
Què té La Lluna que la fa tan vital per a totes les potències? Per què no fan públiques les autèntiques intencions del programa espacial? Què passa a la cara oculta de la Lluna? Hi ha bases permanents? El control de La Lluna té relació amb la colonització de Mart? És que el seu control té relació amb l’apropament d’un gran planeta?
REFERÈNCIES HISTÒRIQUES DEL PLANETA EN RELIGIONS, LLIBRES SAGRATS, PROFETES, ESCRIPTORS, VIDENTS, GUIES ESPIRITUALS …
Referències al planeta aparegudes en les famoses centúries de Nostradamus. Ometem les que fan referència a guerres i desastres naturals, per ser moltes i una mica complexes d’entendre.
Quarteta LXXXIV – Centúria CI:
“Lluna enfosquida en les profundes tenebres.
El seu germà passa de color ferruginós.
El gran amagat llarg temps sota tenebres, (el planeta)
Entibiará ferro en presa sanguina. “
—————
Quarteta XLI – Centúria CII
“La gran estrella durant set dies cremarà. (El planeta ja visible)
Ennuvolat farà dos sols aparèixer. (Es posarà a l’una del Sol)
El gran mastí cada nit udolarà. (La humanitat)
Quan el gran pontífex canviarà de terreny. ”
———————–
QuartetaXLII – Centùria CII
“Durant l’estrella cabelluda aparent. (El planeta)
Els tres grans prínceps seran fets enemics: (guerra mundial)
Colpejats pel cel pau a terra tremolosa.
Pau, Timbre onejant, serp sobre la vora posada. ”
——————
Quarteta XXXIV – Centúria III
“Quan la falta de Sol sigui. (El Sol tapat per boira)
En ple dia el monstre serà vist. (El planeta)
D’altra manera se li interpretarà.
Carestia no importa, ningú ho haurà previst. ”
Quarteta VI – Centúria CVI
“Apareixerà cap al Septentrió. (Ve pel Nord)
No lluny de Càncer, l’estrella de cavallera. (El planeta)
Susa, Siena, Boecia, Eretrión.
Morirà de Roma gran, la nit desapareguda. “(Arriba de nit)
Quarteta LXXII – Centúria CX
“L’any 1999 set mesos, (al juliol …)
Del cel vindrà un gran Rei de terror: (el planeta)
Ressuscitar el gran Rei de Angolmois;
Abans després de Mart regnar per aquesta. “(En plena guerra mundial)
* PROFECIES DE LA MARE SHIPTON, VIDENTE BRITÀNICA (1488-?)
Descriu notablement en poc espai el procés final de la humanitat.
Profecíes de la Mare Simpton
“ … Però hi haurà molts senyals perquè se sápiga
Que aquesta profecía es veritable
El gran cometa?
Per set dies i set nits
Es veurà aquesta visió terrible …”
* LA BÍBLIA.
APOCALIPSI DE SANT JOAN capítol 8 versets 10 i 11
“10 Va tocar el tercer àngel, i un astre gegantí, encés com una torxa, caigué del cel sobre la tercera part dels rius i de les fonts d’aigua. 11 El nom de l’astre es Absenta, i la tercera part de les aigües es va convertir en una absenta tan amarga que molta gent va morir.”
* PROFECIA DELS INDIS HOPI (1920) Aquesta profecia és un clàssic en els estudis antropològics dels indis de Nord Amèrica, existint nombroses publicacions des de la divulgació de la profecia.
Extracte del Tercer Signe, segon paràgraf:
“Va estar assegut per quatre dies, immòbil com fet de pedra, amb el seu cor pesat per la pesada càrrega que havia contret. Al final del quart dia, va arribar la Tercera Visió. Contemplant els camps cap a la posta del Sol, de sobte el cel es va tornar líquid i de color sang. Fins on els seus ulls podien contemplar, el cel era color vermell intens, sense ombra ni núvol ni cap variació ni textura diferent. Tota la Creació semblava haver-se detingut, com tot esperant una ordre superior. El temps, al lloc, a la destinació, semblen suspesos en el cel de sang. Va contemplar molt de temps el cel, presa de l’angoixa i el terror, perquè res era com el que havia vist en tota la seva vida, ni en la sortida ni a la posta del Sol. Era un color inhumà, no natural, i tenia un aspecte sinistre i aguaitant. Semblava cremar la Terra on sigui que la toqués. Quan es va fer la nit, les estrelles van brillar en vermell viu, vermell que mai abandonava al cel, i s’escoltaven crits de por i de dolor per tot arreu. “
* Sarah Hoffman, vident nord-americana famosa per la seva predicció sobre el 9/11 (¿? – 1979). Les seves visions se centren en EUA, però comencen amb un conflicte bèl·lic al Pròxim Orient entre Israel i l’Iran, que després s’estén per tot el món. Ens descriu clarament com el seu país és arrasat per la guerra, i les conseqüències d’aquesta en forma de caos social, bandes armades, fam, set, malalties provocades artificialment (esmentat per V.M. Rabolú en el llibre); ens descriu clarament que el conflicte bèl·lic desestabilitza l’escorça terrestre provocant terratrèmols, tsunamis i l’aparició de volcans per tot el planeta que enfosqueixen el cel (esmentat per V.M. Rabolú en el llibre). I al final de la seva visió, descriu l’arribada d’un vent huracanat provocat per un gran cos celeste de color vermell brillant, que acaba per desestabilitzar l’escorça terrestre i l’eix del planeta.
* Benjamí Solari Parravicini (Argentina 1898- ídem 1974). Famós vident conegut per les seves psicografías i escrits, on ens revela el nostre futur ja present. El més sorprenent de la seva obra en la seva precisió, que en general és a pocs anys, a diferència de les quartetes de Nostradamus, escrites amb molta més simbologia i a més temps. Ens va revelar des dels atacs de l’11-S (els va descriure en l’any 1939), fins als processos finals de la humanitat, en forma de guerres i desastres naturals. Esmenta en les seves psicografías al planeta que s’acosta com “Ho diu el incendiat halo del planeta coure (vermell)”.
* Santa Hildegarda de Bingen (¿- 1179). Ens va deixar en les seves obres profètiques unes visions respecte a l’acostament d’un gran cos celeste:
“Abans de l’arribada del Cometa, moltes nacions, excepte les bones, seran castigadas per la necessitat i la fam. La gran nació en l’oceà que està habitada per pobles de diferents tribus i llinatges i será devastada per un terratrèmol, huracans i ones marines. Serà submergida en gran part. També tindràn moltes desgràcies el mar i perdran les seves colònies a l’Est a causa d’un Tigre i un Lleó.
El cometa, amb la seva inmensa pressió, farà sortir molt de l’oceà, que inundarà molts països i ocasionarà molta necessitat i plagues. Després del gran Cometa, la gran nació serà devastada per terratrèmols, huracans i moltes onades d’aigua, que causaran gran necessitat i plagues. L’oceà també inundarà molts altres països, de manera que les ciutats costaneres viuran en terror, ja que moltes seran destruïdes per les onades i gairebé totes les criatures vivents seran mortes; fins i tot les que escapin moriran d’horribles malalties perquè ningú en aquestes ciutats viu segons les lleis de Déu. “
Ampliem una mica més la referència al planeta amb l’esment d’altres esdeveniments que es descriuen en el llibre de V.M. Rabolú.
Victor Manuel Gómez Rodríguez, o més conegut com el V.M. Samael Aum Weor (Colòmbia 1907- Mèxic D.F.1977). Va ser el fundador del Movimiento Gnóstico Internacional. Persona de gran saviesa, va consagrar tota la seva vida a lliurar a la humanitat les claus del Despertar de la Consciència, la Gnosi en si mateixa. Va deixar una gran obra escrita i nombroses conferències registrades tant en ràdio com en televisió. En moltíssimes d’elles explica amb molta precisió l’arribada d’un gran cos celeste i les conseqüències que tindrà per al nostre planeta.
* Cal esmentar així mateix a T. Lobsang Rampa (¿? – 1981), controvertit lama tibetà, que en diversos dels seus llibres esmenta un gran planeta que ha influït en nombroses ocasions en la història evolutiva del nostre planeta quan aquest s’acosta massa al nostre. Li diu “l’amenaçant planeta”
